Wikipedia:Ertegrafía cominése: Cagnamiente nfra 'e versiune
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica |
Nessun oggetto della modifica |
||
Riga 14:
* gl rafème '''''é''''' rappresènda gl fenème '''/e/''', vecale annanz mèsa chiusa no attennata. È sèmb tòneca o mèsa tòneca;
* gl rafème '''''è''''' rappresenda gl fenème '''/ε/''', vecale annanz mès’arrapèrta no attennata. È sèmb tòneca;
* gl rafème '''''o''''' rappresènda gl fenème '''/o/''', vecale arrèt mèsa chiusa attennata. Z’addòpra dend a le paròle paressítene '''gione''' [
*gl rafème '''''ó''''' rappresènda gl fenème '''/o/''', la štessa de ngima. Z’addòpra dend a le paròle essítene '''addó''' [
* gl rafème '''''ò''''' rappresènda gl fenème '''/ɔ/''', vecale arrèt mèsa arrapèrta attennata. È sèmb tòneca.
Riga 22:
* gl rafème '''''d''''' rappresènda gl fenème '''/d/''';
* gl rafème '''''f '''''rappresènda gl fenème '''/f/''';
* gl rafème '''''j '''''rappresènda gl fenème '''/j/''', ch’è è l’appressemand palatale senòra. Z’addòpra sulamènd mmiés’a ddu vecale '''raja''' [ˈraːja], '''pèje''' [ˈpεːjǝ],é a gl prengipie '''jére''' [ˈjeːrǝ], '''jamm''' [ˈjamːǝ], o a la fine de le paròle '''cappéjj''' [
* gl rafème '''''l''''' rappresènda gl fenème '''/l/''';
* gl rafème '''''m''''' rappresènda gl fenème '''/n/''';
Riga 35:
====Vecale ====
* gl rafème '''''i''''' rappresènda gl fenème '''/i/''' é gl fenème '''/j/''', quišt sulamènd dòpp na cunzenand: '''chiésia''' [ˈkjeːsja], '''tiana''' [ˈtjaːna], ecc., é prima d’éssa: '''áin''' [ˈajnǝ], ecc.;
* gl rafème '''''u '''''rappresènda gl fenème '''/u/''': '''ura''' [ˈuːra], '''paura''' [paˈuːra], '''pugl''' [ˈpuʎːǝ], é gl fenème '''/w/''' annanz a le vecale '''''a, e, é, è, i, o, ó, ò''''',
====Cunzenand====
* gl rafème '''''c''''' rappresènda gl fenème '''/k/''' annanz a '''''a, o, ó, ò, u''''' é ‘nnanz a na cunzenand, é gl fenème '''/tʃ/''' annanz a '''''i, e, é, è''''', presèmbie: '''
* gl rafème '''''g''''' rappresènda gl fenème '''/g/''' annanz a '''''a, o, ó, ò, u''''' é ‘nnanz a na cunzenand (trann '''''l''''' é '''''n''''' che gl quale forma ne digramma), é gl fenème '''/dʒ/''' annanz a '''''i, e, é, è''''', presèmbie: '''Giuann''' [
* gl rafème '''''n''''' rappresènda gl fenème '''/n/''' é gl fenème '''/ŋ/''', sse lúteme annanz a '''/g/''', presèmbie: '''angora''' [
* gl rafème '''''s''''' rappresènda gl fenème '''/s/''', frecativa alvéelare sorda, é gl fenème '''/z/''', frecativa alvéelare senòra, quann ze tròva annanz a na cunzenand senòra '''smòve''' [
* gl rafème '''''z''''' rappresènda gl fenème '''/dz/''', affrecata alvéelare senòra, presèmbie: '''pruanz''' [
===Rafème diacrítece===
Riga 61:
*'''''g + i''''' → affrecata poštalvéelare senòra '''''gi''''' ('''/dʒ/''') addeprata annanz a '''''a, o, ò, u''''';
*'''''g + l''''' → laterale appressemand palatale '''''gl''''' ('''/ʎ/''' ) addeprata annanz a '''''e, é, è, i'''''. Gl nèss bicunzenándeche '''/gl/''' ze scrive '''''ghl''''', presèmbie: '''nghlés''' [ŋgˈleːsǝ];
*'''''g + n''''' → nasale palatale senòra '''''gn''''' ('''/ɲ/''' ) addeprata annanz a '''''a, e, é, è, i, o, ò, u'''''. Gl nèss bicunzenándeche '''/gn/''' ze scrive '''''ghn''''', presèmbie, a ciért germanecism é grecism: '''ghnèis''' [
*'''''s + c''''' → frecativa poštalvéelare sorda '''''sc''''' ('''/ʃ/''' ) addeprata annanz a '''''e, é, è, i'''''.
Riga 93:
*ngòpp’a la penúltema (paressítene, comm a la cchiùppart e le paròle cominés: '''''mò'''''la, '''''lè'''''štra, pepa'''''ruó'''''le);
*ngòpp’a la terzúltema (proparessítene: '''''muá'''''neche, '''''fé'''''chete, sel'''''léc'''''cura);
*ngòpp’a la quartúltema: ar'''''rién'''''nemigl [
===Acciénd ráfeche===
Riga 99:
Gl acciénd ráfeche bass ('''ˋ''') z’adda sèmb scrive é z’addòpra:
*ngòpp’a la '''''a''''' finale de gl vèrb a gl nfenetive de la prima cuniegazione:
*ngòpp’a la '''''a''''' finale de cèrt paròle comm a: '''lòche llà''', '''pedellà''', ecc.;
*ngòpp’a la vecale arrapèrta '''''è''''' pe la rechenosc da la '''''é''''' chiusa;
*ngòpp’a la '''''i''''' finale de gl vèrb a gl nfenetive de la tèrza cuniegazione,
*ngòpp’a la vecale arrapèrta '''''ò''''' pe la rechenosc da la '''''o''''' chiusa;
*ngòpp’a la '''''u''''' finale de cèrt parole comm a: '''lòche sciù''', '''cchiù''', '''appedù''', '''abbasciù''', '''ammangiasù''', ecc.
Riga 108:
====Acciénd acute====
Gl acciénd ráfeche acute ('''ˊ''') z’adda scrive:
* sèmb ngòpp’a la vecale annanz mèsa chiusa no attennata '''''é''''' ('''/e/'''), es. '''é''', '''miéreche''', ecc.;
* ngòpp’a le vecale chiuse '''''
*ngòpp’a la vecale arrapèrta '''''a''''' dénd a le paròle essítene (ma no gl vèrb a gl nfenetive), preparessítene,
Pe de cchiù ze métt quann ce šta gl rišchie de chenfesione tra ddu paròle: '''má''' (avvèrbie) é '''ma''' (
▲* ngòpp’a le vecale chiuse '''''é,i,o,u''''' quann chéss ze tròvane dénd a paròle essítene, preparessítene, ecc. (es. '''é''', '''miéreche''', ''pron. perz.'' '''í''', '''María''', '''lescía''', '''líbbere''', '''apuó''', '''éss suó''', '''gliuómmere''', '''múcceche''', ecc.);
▲*ngòpp’a la vecale arrapèrta '''''a''''' dénd a le paròle essítene (ma no gl vèrb a gl nfenetive), preparessítene, ecc. ('''assá''', '''éss párlane''', '''ránnera''', ecc.).
▲Pe de cchiù ze métt quann ce šta gl rišchie de chenfesione tra ddu paròle: '''má''' (avvèrbie) é '''ma''' (cunjunzione), '''éssa dá''' é '''da''' (prepesezione).
Nen z’adda métt mmèce:
| |||