Agnone (Valle e Comine)

Varianti esistenti: Villa Latina (Napulitano) -

Artícule scritte 'n
sud-laziale/cominése

Agnone
Nomme ufficiale: Villa Latina
Stato: Italia
Reggione: Lazie
Pruvincia: Fresenone
Estenzione: 17,02 km²
Pupulazzione: 1.139
Denzità: 71,39 ab./km²
'E riune: Valleranna (Vallegrande)
Commune vicini: Atini, Biéglemónde, Pescenische, Sand Ulía
Coordinate giugrafiche:

41°37′N 13°50′E

Sinnaco: Luigi Rossi (da gle 26/05/2014)
Codice pustale: 03040
Prefisso pe
ttelefunà:
0776
Santo prutettore: sand'Andònie
Festa d'o patrono: 13 e giugne
Localizzazione
Mappa di localizzazione: Italia
Agnone (Valle e Comine)
Agnone (Valle e Comine)
Sito:

Agnone (è štate quište gle nome uffeciale affin'a gle 1862) è ne chemune e 1.139 abbetande de la previngia e Fresenone.

Gegrafía cagna

Terretòrie cagna

Rind'a gle terretòrie chemunale ze tròva gle monde Ghianghe ch'è ávete 1.167 m. n.l.m.

Clima cagna

Classefecazione clemáteca: zzòna D, 1845 GR/G

Frazziune cagna

  • Valleranna

Burie é cundrade cagna

  • Gle Bianghe
  • Gle Carlétte
  • Gle Cheluozze
  • Còlle Cavicchie
  • Fendana Checozza
  • Gle Franchitte
  • Gle Fusche
  • Gle Iriare
  • Gle Picitte
  • Gle Pilumme
  • Panara
  • Gle Pinétta
  • Gle Peline
  • Sand'Anna
  • Saccocci
  • Villagge Peschiéra

Štòria cagna

Agnone ze štacchétte da gle chemune d'Atini a gle 1832 é peglétte gle nome de Villa Latina a gle 1862 pecché fúrene retrevate mbertande riéšte archeològgece (villa remana, riéšte de tèrme é n'acquedòtte).

A l’èpeca ávete medievale ce veniérene a abbetà muónece benedettine de gle quale ze puonne angora vedé, ngòpp'a la Trenetà, le revine de n'èreme (che gle riéšte e gl'affrische de la chiesétta) é la chiésa refatta a gle Setteciénde che ne biégle pertone baròcche.

Dòppe gle Mille nasciérene du caštèllera: une šta dénd'a gle ciéndre štòreche é gl'ate ze tròva ngòpp'a ne còlle che ze chiama la Ròcca Malacucchiara. Attòrn'a gl XII sècule sse du burie depennévene da gle muónece casenése.

A gle tiémbe de Fedriche II addevendárene fèude de gle segnure d’Aquine, puó fúrene prepietà de chiss'e Candèlme é de gle segnure de gle fèude de Sòra é d’Aluite.

A gle 1439 Ricce de Mendechiare fecétte spallà la Ròcca Malacucchiara. A la fine de gle Setteciénde é gle prengipie de gl'Otteciénde, che la venuta de gle frangise, seccediérene ate vicènne ne muare mbertande. Pruopia tale fatte fecétte nguaštì gl'agnenése che, chendutte da Beneditte Panétta, chemenzárene a ze revetà condr'a gle frangise. A gle sècule XIX Agnone addevendétte ne chemune autòneme pe sequetà le vicènne de l’aunefecazione nazienale é chélle de la fermazione de gle nuove štate. A la seconda uèrra mendiale gle tedische ndrárene dénd'a gle paése, che štéva arrète a gle fronde casenése. Puó, pebbía de gle bembardamiénde é de l’avanzata alliata, feciérene sfellà la pepelazione, che revenétte sule quanne fení la uèrra.

Da la fine de gl'otteciénde ne muare d’aggènde ze n’jétte a gl'èštere: che n'anne sule ze n'jétte cchiù de gle 6% de la pepelazione; é quésse derétte affin'a la nduštrializzazione de gle Sud.

La chemunetà mendana d’Agnone nen tè ne ciéndre štòreche pecché è chembòšta da ne capeluoche é da na sèrie de burie peccerigle che ze štiénnene luongh'a la štrada štatale de la Vandra é ate vie peddénde. Uoje la cchiupparte de gl'abbetande é de le petèche ze truóvene luonghe la štatale, ma gle menecipie é la chiésa prengepale štave fòre.